Maria Rosa Borràs en el record

Teresa Pàmies

Per una esquela a l'AVUI m'assabento de la mort de Maria Rosa Borràs, militant comunista durant la clandestinitat i en democràcia. Tenia 70 anys. El seu company Antoni Montserrat llegí, en l'acte de comiat, el text publicat al darrer número de Mundo Obrero, com a homenatge a qui compartí ideals des de l'Estat d'excepció l'any 1969, com digué en acomiadar-la: "Un dels records més intensos que tinc d'ella és el dia que sortí de la presó de dones, on passà sis mesos sota jurisdicció del Tribunal Militar després de les tortures a Via Laietana que li deixarien seqüeles per a tota la vida". Borràs fou la primera dona que ingressà al PSUC a la universitat, fundà Interfacultats, precedent del Sindicat Democràcia d'Estudiants de la UB. Participà en el comitè de coordinació universitari, primer organisme polític unitari que precedí l'Assemblea de Catalunya. El seu company ho recorda i afegeix que Maria Rosa "s'ha mantingut fidel als ideals comunistes d'igualtat, fraternitat i llibertat. Fidel i crítica: rebel". En sortir de la presó, Borràs i altres companys del seu expedient s'hagueren d'exiliar. El partit gestionà el seu trasllat clandestí a la RDA via París. Allí la vaig conèixer, acollida per la família Torzensky, comunistes francesos de la xarxa solidària amb l'Espanya antifranquista. L'exili de Maria Rosa no durà tant com el nostre, però allí on fos seguí fidel als seus ideals, fidel i rebel, des de la redacció de Mientras Tanto i altres publicacions de signe marxista, treballant per guanyar-se el pa i el llibre, fent traduccions a tot drap. La salut se'n ressentí, però ho afrontà amb el tremp combatiu i l'amor de la família creada fent-ho compatible: el Toni, la filla Ester i el nét Raül, que la recorden amb l'alegria dels darrers anys del declivi, celebrant el seu sant que "com a bons ateus -escriu Toni- commemoràvem cada trenta d'agost".

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 17. Dilluns, 22 de setembre del 2008